Acne
L’acne és un trastorn de la pell que generalment apareix a l’adolescència i provoca grans i barbs. L’acne pot deixar cicatrius i tenir repercussions psicològiques. Per això, és important que es tracti aviat.
Què és l’acne?
L’acne (acne vulgar) és una de les malalties de la pell més comunes que afecta les unitats pilosebàcies, formades pels fol·licles pilosos, i les glàndules sebàcies (les glàndules que es caracteritzen per sintetitzar el seu, la funció del qual és “lubricar” i protegir la superfície de la pell). Es caracteritza pel desenvolupament crònic de pàpules, pústules i nòduls.
La manifestació clínica d’aquest trastorn inflamatori de la pell pot causar barbs i grans, amb pus o sense. Les zones més afectades són la cara, el coll, el pit, la part alta de l’esquena i els braços.
L’acne és més comuna entre els adolescents i joves adults, especialment entre homes, tot i que no es limita a aquestes etapes vitals. Segons s’ha calculat, entre el 35 y el 90% dels adolescents desenvolupen aquesta afecció. Acostuma a aparèixer entre els 7 i 12 anys, i tendeix a desaparèixer a la tercera dècada de vida. En algunes persones pot persistir o, fins i tot, aparèixer en edats més adultes, encara que en aquest cas és més habitual en el sexe femení.
Malgrat que l’acne no és una malaltia que causi discapacitat física, pot tenir repercussions psicològiques, ja que pot deixar seqüeles en l’autoestima i provocar depressió i ansietat.
Per què apareix l’acne?
L’acne es produeix per diferents motius la interacció dels quals provoca la formació de lesions (barbs) i inflamació de la pell. Durant l’adolescència, l’aparició de l’acne es deu a la sensibilitat de les glàndules sebàcies a les alteracions hormonals, especialment els andrògens, i l’augment excessiu de Cutibacterium acnes, un bacil que normalment es troba als fol·licles. Altres factors que poden contribuir a l’aparició de l’acne són la genètica i, possiblement, la dieta.
Quins són els signes i símptomes de l’acne?
L’acne comuna apareix a les zones del cos riques en glàndules sebàcies en resposta a l’augment hormonal, amb la presència de diferents tipus de lesió a la mateixa zona, sigui a la cara, el coll, el pit, la part superior de l’esquena o dels braços.
L’escala de graduació i l’abast de l’acne poden variar des d’uns quants barbs fins a la presència crònica de nombrosos nòduls inflamatoris que cobreixen la major part de la pell de la zona afectada.
Després del guariment de l’acne, les seqüeles més habituals són les cicatrius i la hiperpigmentació.
Com es diagnostica l’acne?
En general, l’acne comuna es pot diagnosticar mitjançant una exploració física. No hi ha proves com a tal per diagnosticar l’acne. En ben pocs casos, el metge pot agafar una mostra o un frotis d’una lesió o pústula per fer proves microbiològiques addicionals i poder descartar altres motius de la infecció.
Com es tracta l’acne?
No hi ha un únic tractament eficaç per a l’acne, per tant, normalment es recomana seguir una combinació de tractaments. Com que les lesions d’acne triguen com a mínim vuit setmanes a madurar, el tractament s’ha de mantenir durant un mínim de dos a tres mesos abans de decidir si ha estat eficaç.
Productes tòpics
Els medicaments tòpics són molt importants i es prescriuen considerablement en la teràpia contra l’acne. Els tractaments tòpics més eficaços per a l’acne són els retinoides, el peròxid de benzoïl, els antibiòtics i l’àcid azelaic. Estan indicats en l’acne de lleu a moderat, i també en l’acne moderat a greu en combinació amb tractaments sistèmics (orals).
Teràpia oral
Antibiòtics orals: els antibiòtics orals actuen reduint el “Cutibacterium acnes” (C. acnes) i disminuint directament la inflamació. Es fan servir per a l’acne moderat i greu, i també l’acne que s’estén sobre el pit o l’esquena. Representen la primera opció —abans dels macròlids—, ja que causen menys efectes secundaris, inclosa la resistència als antibiòtics.
Hormones orals: els tractaments hormonals més eficaços per a l’acne són els anticonceptius orals combinats. Entre els anticonceptius orals combinats disponibles, els que contenen progestina amb un efecte antiandrogènic són els preferits entre els pacients amb acne.
Isotretinoïna oral: la isotretinoïna és una molècula d’origen natural i part de la cadena metabòlica que acaba en productes de la vitamina A. Està indicada en l’acne o l’acne greu que no respon adequadament als cicles adequats de teràpia amb antibiòtics sistèmics i tòpics.
Altres teràpies per a l’acne
Un estudi publicat recentment mostra que ni la llum vermella, blava, groga, infraroja ni el làser de colorant polsant poden considerar-se com a teràpia de primera línia per a l’acne. Aquests procediments es poden fer servir en associació amb teràpies estàndard i en casos especials.
Els productes cosmètics proporcionen un suport inevitable als tractaments estàndard. El seu ús correcte pot contrarestar la irritació induïda per algunes teràpies estàndard i ajudar a mantenir la pell equilibrada fisiològicament.
Cura de la pell amb acne:
La cura de la pell és essencial per al tractament de l’acne. Perquè el tractament sigui més eficaç, s’han de seguir certs hàbits.
- Higiene: la cara no s’ha de rentar més de dues vegades al dia, sempre amb aigua tèbia (no calenta) i amb un netejador facial suau sense sabó. No es recomana l’ús de tovalloletes vegetals o esponges, ni fregar la cara perquè pot empitjorar l’acne i danyar la pell. Els grans no s’han de tocar perquè pot ser perjudicial, deixar cicatrius a la pell o pot ajudar al fet que les lesions s’infectin.
- Cremes hidratants: l’ús d’una crema hidratant redueix la sequedat de la pell i, per tant, la descamació. S’han de fer servir cremes amb etiquetes que indiquin que no són comedògenes per reduir la probabilitat que els porus de la pell s’obstrueixin.
- Protecció solar: alguns tractaments per a l’acne, com els retinoides o la doxiciclina, augmenten la sensibilitat de la pell a la llum solar, per la qual cosa és aconsellable evitar l’exposició excessiva al sol i fer servir sempre un factor de protecció solar (FPS) de 30 o superior, que bloquegi tant la radiació ultraviolada A (UVA) com la radiació ultraviolada B (UVB).
Bibliografia
- Sutaria Amita H, Masood Sadia SJ. Acne vulgaris. StatPearls - NCBI Bookshelf. CRC Press; 2019. Disponible en: https://europepmc.org/article/med/29083670
- Thiboutot D, Zaenglein A. Pathogenesis, clinical manifestations, and diagnosis of acne vulgaris. UpToDate. 2015;1–51. Disponible en: https://www.uptodate.com/contents/pathogenesis-clinical-manifestations-and-diagnosisof-acne-vulgaris
- Yazici K, Baz K, Yazici AE, Köktürk A, Tot S, Demirseren D, et al. Disease-specific quality of life is associated with anxiety and depression in patients with acne. J Eur Acad Dermatology Venereol. 2004 Jul;18(4):435–9. Disponible en: https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15196157
- Klassen AF, Newton JN, Mallon E. Measuring quality of life in people referred for specialist care of acne: Comparing generic and disease-specific measures. J Am Acad Dermatol. 2000 Aug;43(2 I):229–33. Disponible en: https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/10906643
- Dalgard F, Gieler U, Holm JØ, Bjertness E, Hauser S. Self-esteem and body satisfaction among late adolescents with acne: Results from a population survey. J Am Acad Dermatol. 2008 Nov;59(5):746–51. Disponible en: https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/19119094
- Webster GF, Leyden JJ, Nilsson UR. Complement activation in acne vulgaris: Consumption of complement by comedones. Infect Immun. 1979;26(1):183–6. Disponible en: https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC414592/
- Stathakis V, Kilkenny M, Marks R. Descriptive epidemiology of acne vulgaris in the community. Vol. 38, Australasian Journal of Dermatology. Blackwell Publishing; 1997. p. 115–23. Disponible en: https://onlinelibrary.wiley.com/doi/abs/10.1111/j.1440-0960.1997.tb01126.x
- Collier CN, Harper JC, Cafardi JA, Cantrell WC, Wang W, Foster KW, et al. The prevalence of acne in adults 20 years and older. J Am Acad Dermatol. 2008 Jan;58(1):56–9. Disponible en: https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/17945383