Sobre la demartitis atòpica
Com es diagnostica la dermatitis atòpica?
El diagnòstic de la dermatitis atòpica és aparentment fàcil, tot i que desafortunadament es disposa de cap prova diagnòstica de marcadors de laboratori. En la majoria dels casos, per tant, el diagnòstic es basa en els signes clínics, mitjançant la realització de la història clínica del pacient, els símptomes clínics específics i l’exclusió d’altres trastorns cutanis no inflamatoris. Les característiques més distintives i constants de la malaltia són pruïja (picor a la pell), antecedents familiars i personals relacionats amb atòpia (malalties al·lèrgiques) i lesions cutànies cròniques (gairebé sempre típiques) que passen durant un brot. A més a més, els pacients poden presentar sequedat de la pell i altres lesions cutànies com ara exsudats serosos (plasma aquós), excoriació (abrasions de la pell), pàpules (barbs) i liquenificació (engruiximent i pell coriàcia). En absència de pruïja, s’ha de dubtar del diagnòstic de dermatitis atòpica i s’han de fer diagnòstics diferencials per determinar amb seguretat la malaltia del pacient.
Cal fer un diagnòstic diferencial amb altres afeccions cutànies vermelles i escamoses. Sovint és difícil separar la dermatitis atòpica de la dermatitis seborreica a la infància, ja que totes dues patologies es poden solapar en aquest grup d’edat. Particularment, si no hi ha resposta al tractament, s’haurà de tornar a revisar el diagnòstic de dermatitis atòpica i considerar altres trastorns, entre els quals, afeccions nutricionals, metabòliques i immunològiques més greus.
El 80% dels pacients amb dermatitis atòpica poden presentar nivells sèrics alts d’anticossos d’immunoglobulina I (IgE). No obstant això, aquesta informació no té gaire validesa clínica i pronòstica, ja que la IgE sol ser alta en pacients que també presenten al·lèrgia respiratòria o al·lèrgia alimentària.
En alguns pacients pot caldre una biòpsia cutània per descartar altres afeccions. No obstant això, les troballes histopatològiques només serveixen per reflectir l’etapa de l’èczema (aguda, subaguda o crònica) i no són específics de dermatitis atòpica, per la qual cosa no es poden fer servir com a prova de diagnòstic.
Els cultius microbiològics per a la detecció de fongs, bacteris i virus poden servir per descartar patologies infeccioses similars a la dermatitis atòpica, com ara la tinya, impetigen, etc., o per detectar infeccions secundàries que compliquen les lesions de l’èczema atòpic.
Bibliografia
- Eichenfield, L.F., Tom, W.L., Berger, T.G., Krol, A., Paller, A.S., Schwarzenberger, K., et al. Guidelines of care for the management of atopic dermatitis: section 2. Management and treatment of atopic dermatitis with topical therapies. J Am Acad Dermatol. 2014;71(1):116–32.