Sobre la demartitis atòpica

Per al tractament de la dermatitis atòpica, hi ha diverses mesures i diferents agents que es poden considerar: 

• Emol·lients per a pell seca.  
• Teràpia antiinflamatòria i immunomoduladora tòpica o sistèmica per a èczema/inflamació.  
• Desinfectants en cas d’infecció bacteriana. 

Malgrat fer-los servir tots, a causa de la complexa fisiopatologia de la pruïja atòpica, la picor pot persistir, per la qual cosa caldran teràpies antipruriginoses simptomàtiques.

L’elecció de l’emol·lient depèn de cada pacient. En general, es recomana fer servir una crema o ungüent espès (amb un alt contingut de greix) per a la pell més seca, mentre que les cremes i les locions amb més contingut d’aigua s’usen només per a l’èczema molt lleu. Aquestes cremes s’han d’aplicar-se diverses vegades al dia a causa de la seva ràpida absorció. És important recomanar un emol·lient sense perfum o altres al·lergògens potencials, ja que poden provocar una sensibilització al·lèrgica secundària. Les persones amb èczema crònic i sec es beneficien dels preparats amb quitrà en forma de cremes i embenatges oclusius.   

II. Rutines de bany i dutxa

Banyar-se o dutxar-se diàriament, entre 5 i 10 minuts, pot hidratar la pell i eliminar escates, crostes, irritants i al·lergògens, la qual cosa pot ser útil per a pacients amb dermatitis atòpica. No obstant això, deixar que l’aigua s’evapori de la pell provocarà una major pèrdua d’aigua transepidèrmica, per la qual cosa es recomana aplicar humectants poc després de banyar-se o dutxar-se per mantenir la pell ben hidratada.

Si qualsevol àrea de la pell està significativament inflamada, es recomana remullar-la en aigua corrent durant 20 minuts, i després aplicar-hi immediatament un tractament farmacològic antiinflamatori, com ara corticoides tòpics (CT), sense eixugar-ho amb la tovallola. Aquesta tècnica es diu “Remullar i segellar”, i pot millorar la resposta en casos en els quals només no és apropiat aplicar un antiinflamatori tòpic.

Es recomana limitar l’ús de netejadors sense sabó que continguin pH baix o neutre, o que siguin hipoal·lergènics o sense aroma. 

III. Teràpia d’embolcall humit

La teràpia d’embolcall humit (TEH) és un mètode per reduir ràpidament la intensitat de la dermatitis atòpica, i generalment es fa servir tant en pacients ambulatoris com en hospitalitzats, per als brots importants de la malaltia. En general, la tècnica consisteix a aplicar un agent tòpic i cobrir-lo amb una primera capa humida de benes tubulars, una gasa o un vestit de cotó, seguit d’una segona capa externa seca. Quan la malaltia està molt estesa, s’hi poden aplicar dues capes de roba no irritant de manera similar. La TEH sembla ajudar amb l’oclusió de l’agent tòpic tot augmentant-ne la penetració, reduint la pèrdua d’aigua i proporcionant una barrera física contra la rascada.

L’embolcall es pot fer servir des de diverses hores fins a 24 hores, depenent de la tolerabilitat per part del pacient. En general, se suggereix fer-ho servir durant diversos dies, encara que alguns estudis sobre aquest tema la van mantenir fins a dues setmanes.

IV. Fototeràpia

Com que la majoria dels pacients afectats per dermatitis atòpica milloren durant la temporada assolellada d’estiu, la radiació UV artificial es fa servir amb freqüència en el tractament d’aquesta patologia. La fototeràpia pot millorar i fins i tot eliminar la dermatitis; també pot disminuir la colonització bacteriana i reduir la força o la quantitat de medicaments antiinflamatoris tòpics necessaris, encara que els efectes beneficiosos varien de persona a persona.

I. Corticoides tòpics

L’ús de corticoides tòpics (CT) antiinflamatoris pot millorar o resoldre els brots aguts en qüestió de dies. Els CT es fan servir en el tractament de la dermatitis atòpica tant en adults com en nens, i són la base de la teràpia antiinflamatòria. Actuen sobre una varietat de cèl·lules immunitàries, inclosos els limfòcits T, els monòcits, els macròfags i les cèl·lules dendrítiques, tot interferint amb el processament de l’antigen i suprimint l’alliberament de citocines proinflamatòries. En general, els CT s’introdueixen en el règim de tractament després que les lesions no responguin a la bona cura de la pell i a l’ús regular d’humectants.

II. Inhibidors tòpics de la calcineurina

Els inhibidors tòpics de calcineurina (ITC) són una segona línia de tractament per a la dermatitis atòpica moderada a severa. Els ITC Inhibeixen l’activació de les cèl·lules T dependents de calcineurina bloquejant la producció de citocines proinflamatòries i mediadors de la reacció inflamatòria de la dermatitis atòpica.

B. Agents sistèmics

Els fàrmacs immunomoduladors sistèmics són una opció comuna per al tractament de malalties inflamatòries cròniques o greus. Aquests agents estan indicats i recomanats per a la dermatitis atòpica en pacients en els quals els tractaments tòpics optimitzats o la fototeràpia no controlen adequadament la malaltia, o quan la qualitat de vida es veu substancialment afectada.

C. Tractament d’infeccions bacterianes

Encara que no es recomana l’ús d’antibiòtics sistèmics en el tractament de la dermatitis atòpica no infectada, poden administrar-se en pacients amb evidència clínica d’infecció bacteriana.