Sobre la demartitis atòpica
Sobre la dermatitis atòpica
La dermatitis atòpica (DA) —o èczema atòpic— és una malaltia inflamatòria crònica no contagiosa de la pell. És recurrent, intensament pruriginosa (amb picor), amb períodes de millora i brots. Afecta principalment els nens petits, però també pot afectar molts adults.
La pell dels pacients amb dermatitis atòpica mostra pegats vermells o amarronats, pell seca, clivellada o escamosa, i la pruïja apareix particularment de nit. En els nadons, l’èczema generalment apareix com a petites protuberàncies a les galtes, mentre que els nens més grans i els adults generalment presenten erupcions als genolls o els colzes (sovint en els plecs de les articulacions), al dors de les mans o al cuir cabellut.
Els pacients amb dermatitis atòpica tenen més risc de desenvolupar una infecció bacteriana i viral secundària de la pell. En cas d’infecció localitzada o dermatitis activa poden aparèixer certs signes clínics, com ara la formació de crostes, traspuats purulents (coneguts comunament com a pus) i pústules (inflors).
Els diagnòstics de casos nous de dermatitis atòpica augmenten constantment, amb una prevalença que varia del 10% al20 % en nens de tot el món i fins al 3% en adults.
- Al voltant del 60% dels pacients amb dermatitis atòpica desenvolupen símptomes dins del seu primer any de vida.
- Al voltant del 75% dels pacients amb aparició de la malaltia durant la infància presenten remissió espontània abans d’arribar a l’adolescència.
Quina és la causa de la dermatitis atòpica?
La causa exacta de la dermatitis atòpica no està completament clara, si bé hi ha factors genètics i ambientals que poden donar lloc a alteracions en l’epidermis i el sistema immunitari.
La dermatitis atòpica pot aparèixer o intensificar-se després de l’exposició a un agent de l’entorn, al qual s’anomena comunament desencadenant. Entre els desencadenants coneguts de la dermatitis atòpica hi ha l’exposició a al·lergògens com el pol·len, la caspa de mascotes quan es desprenen a l’ambient, els cacauets, o per estrès, pell seca i infecció.
Els irritants de la pell com algunes teles, sabons i productes de neteja domèstics també poden desencadenar un brot de dermatitis atòpica.
Com es pot detectar la dermatitis atòpica
La dermatitis atòpica es caracteritza per una inflamació de la pell associada a pruïja intensa (picor greu), que generalment és pitjor a la nit. És una de les malalties cutànies més pruriginoses (erupcions amb picor), i la pruïja és el primer símptoma de recaiguda. En casos greus, els pacients es graten les àrees afectades fins que sagnen.
La pruïja és una característica diagnòstica essencial de la dermatitis atòpica associada amb altres criteris clínics, com l’aparença eczematosa, pegats vermells o amarronats, pell seca, clivellada o escamosa. La dermatitis atòpica es manifesta d’una manera diferent en nadons, nens i adults. En els nadons, l’èczema generalment es manifesta en forma de petites protuberàncies a les galtes, mentre que en nens i adults l’erupció sol aparèixer als genolls o els colzes (sovint en els plecs de les articulacions), en el dors de les mans o en el cuir cabellut.
Els pacients amb dermatitis atòpica pateixen importants alteracions del son a causa de la intensa pruïja que causa. Aquestes alteracions inclouen dificultat per agafar el son, despertar-se amb freqüència a la nit i dificultat per despertar-se al matí. L’insomni i la disminució del temps total de son provoquen somnolència durant el dia, cansament, irritabilitat, disminució de la concentració, alteracions en la secreció de l’hormona del creixement i problemes de conducta i disciplina.
Tipus de dermatitis atòpica
La dermatitis atòpica pot classificar-se en dos tipus diferents:
- Intrínsecs o no al·lèrgics: amb nivells normals d’IgE* i falta de sensibilització als al·lergògens. Més freqüent en els nens.
- Extrínsec o al·lèrgic: amb nivells elevats d’IgE* i sensibilització a al·lergògens específics. Més freqüent en els adults.
* La IgE (immunoglobulina I) és un anticòs produït pel sistema immunitari per protegir al cos de bacteris, virus i al·lergògens. Els anticossos IgE normalment es troben en petites quantitats en la sang, però quantitats més grans poden ser un senyal que el cos reacciona de forma exagerada als al·lergògens.
Dermatitis atòpica i altres malalties
La dermatitis atòpica també s’associa comunament amb altres manifestacions al·lèrgiques, com ara l’asma, la rinitis al·lèrgica i l’al·lèrgia alimentària. Entre els nens amb dermatitis atòpica, típicament el 30% desenvolupa asma i el 35% rinitis al·lèrgica.
Gravetat de la dermatitis atòpica
No hi ha proves de diagnòstic específiques per definir la gravetat de la dermatitis atòpica. Per tant, els metges es basen en mesures clíniques per definir la gravetat de la malaltia i avaluar els resultats de la teràpia. Aquestes mesures poden ser objectives (és a dir, avaluacions mèdiques de la gravetat de la malaltia) o subjectives (és a dir, símptomes informats pel pacient i resultats de qualitat de vida [QoL]).
Entre aquestes avaluacions, l’índex de gravetat i àrea d’èczema (EASI, de Eczema Area and Severity Index), la puntuació de la gravetat de la dermatitis atòpica (SCORAD, de Scoring Atopic Dermatitis) i l’avaluació global del metge o investigador (PGA o IGA de Physician’s Global Assessment o Investigator’s Global Assessment) són mesuraments de resultats mèdics específics de la dermatitis atòpica utilitzats principalment en assajos clínics i en entorns clínics.
La intensitat de la pruïja, la presència o absència de trastorns del son, el nombre i la ubicació de les àrees afectades, així com el curs clínic de la malaltia són indicadors de gravetat que també proporcionen informació sobre la gravetat per prendre decisions relacionades amb el tractament.
Impacte en la qualitat de vida
Els efectes físics de la dermatitis atòpica són evidents: pell seca amb pruïja, vermella i inflamada. Els efectes emocionals no són tan obvis. Les persones, especialment els nens, poden sentir-se assenyalats per veure’s diferents, la qual cosa s’agreuja quan la malaltia limita activitats importants com l’esport. Les persones amb dermatitis atòpica també han de fer front a la falta de comprensió dels altres, juntament amb el temor infundat que la dermatitis atòpica sigui contagiosa.
La dermatitis atòpica també pot afectar la vida familiar. Les visites mèdiques, els tractaments perllongats i els problemes per dormir afecten tots els membres de la família. La privació del son és un efecte secundari comú de l’èczema, ja que el cicle de pruïja o el fet de gratar-se pot alterar significativament el son, la qual cosa també pot afectar la vida acadèmica, social i laboral.
Es pot prevenir la dermatitis atòpica?
El factor de risc principal de la dermatitis atòpica en els nens és l’historial de malalties atòpiques en els pares. Aproximadament el 20-30% dels nens amb un dels progenitors afectats de malaltia atòpica i aproximadament el 40-50% dels nens amb els dos progenitors atòpics desenvolupen al·lèrgia atòpica. No obstant això, l’augment significatiu en la incidència de la dermatitis atòpica als països desenvolupats durant les últimes tres dècades no pot explicar-se només per la predisposició genètica. Sembla raonable pensar que hi ha altres factors que influeixen en el desenvolupament de la dermatitis atòpica.
La prevenció primària s’aplica als nens que encara no tenen signes de malaltia, però que estan predisposats a patir malalties atòpiques. La prevenció se centra en activitats que reduiran el risc de desenvolupar dermatitis atòpica en el futur. Els mètodes que poden protegir contra el desenvolupament de la dermatitis atòpica són:
- lactància materna almenys en els primers 4–6 mesos d’edat
- introducció d’aliments sòlids després dels 4–6 mesos d’edat
- administració de bacteris probiòtics en dones embarassades 2–4 setmanes abans del part i en nadons durant 6 mesos després del naixement
- reducció de l’administració d’antibiòtics en lactants
- evitar realitzar treballs de reforma a la casa durant l’embaràs
- evitar infeccions en nadons
La prevenció secundària es destina als pacients amb un diagnòstic establert de dermatitis atòpica i consisteix a prendre mesures destinades a prevenir l’aparició de lesions cutànies, així com a reduir l’ús de farmacoteràpia intensa. Les recomanacions més importants en la prevenció secundària són:
- aplicació d’emol·lients cada 4–6 h
- eliminació d’irritants de la pell
- eliminació d’al·lergògens alimentaris a la dieta
- evitar la sudoració
- evitar situacions d’estrès o sotmetre’s a tractament per reduir l’estrès
Tant durant el bany com la dutxa, és preferible fer servir sabons o netejadors no irritants i lleugerament àcids sense sabó. A més a més, es recomana aplicar una crema hidratant sobre la pell (afectada o no per dermatitis atòpica) dins dels 3 minuts posteriors al bany o la dutxa. Per a una hidratació òptima, el millor és aplicar-lo almenys dos cops al dia.
Com es tracta la dermatitis atòpica?
No hi ha una cura total per a la dermatitis atòpica, però hi ha molts tractaments efectius. Els brots es poden tractar amb esteroides tòpics, cremes tòpiques sense esteroides i fototeràpia. Els fàrmacs sistèmics també es fan servir per controlar els brots.
A més a més dels tractaments farmacològics, és important seguir unes rutines de cura de la pell que inclouen rentar-se amb netejadors suaus juntament amb hidratació perquè la pell pugui retenir la humitat.
Bibliografia
- Eichenfield, L.F., Tom, W.L., Berger, T.G., Krol, A., Paller, A.S., Schwarzenberger, K., et al. Guidelines of care for the management of atopic dermatitis: section 2. Management and treatment of atopic dermatitis with topical therapies. J Am Acad Dermatol. 2014;71(1):116–32.
- Thomsen, S.F. Atopic Dermatitis: Natural History, Diagnosis, and Treatment. ISRN Allergy. 2014;2014:1–7.
- Avena-Woods C. Overview of atopic dermatitis. AJMC. 2017;1–10.
- Kowalska-Olędzka, E., Czarnecka, M., Baran, A. Epidemiology of atopic dermatitis in Europe. J Drug Assess. 2019;8(1):126–8.
- Nutten, S. Atopic dermatitis: global epidemiology and risk factors. Ann Nutr Metab. 2015;66:8–16.
- Williams, H.C. Clinical practice. Atopic dermatitis. N Engl J Med. 2005;352:2314–24.
- Sidbury, R., Davis, D.M., Cohen, D.E., Cordoro, K.M., Berger, T.G., Bergman, J.N., et al. Guidelines of care for the management of atopic dermatitis: Part 3: Management and Treatment with Phototherapy and Systemic Agents. J Am Acad Dermatol. 2014;71(1):116–32.
- Tokura, Y. Extrinsic and intrinsic types of atopic dermatitis. J Dermatol Sci. 2010;58(1):1-7.
- National Eczema Association (NEA). Atopic Dermatitis 101 [Internet]. 2016. Disponible en: https://nationaleczema.org/atopic-dermatitis-101/
- American Academy of Dermatology (AAD). Atopic dermatitis: symptoms [Internet]. 2020. Disponible en: https://www.aad.org/public/diseases/eczema/types/atopic-dermatitis/symptoms
- Gooderham, M.J., Bissonnette, R., Grewal, P., Lansang, P., Papp, K.A., Hong, C. Approach to the Assessment and Management of Adult Patients With Atopic Dermatitis: A Consensus Document. Section II: Tools for Assessing the Severity of Atopic Dermatitis. Journal of Cutaneous Medicine and Surgery. 2018;22(1S):10S-16S.
- Oszukowska, M., Michalak, I., Gutfreund, K., Bienias, W., Matych, M., Szewczyk, A., et al. Role of primary and secondary prevention in atopic dermatitis. Postep Derm Alergol. 2015;XXXII(6): 409–420.