Psoriasi
La psoriasi és una malaltia crònica de la pell que causa plaques vermelles i escamoses a qualsevol part del cos. Pot disminuir la qualitat de vida, però hi ha tractaments efectius per controlar-la.
Quina és la causa de la psoriàsi?
Tot el que has de saber
La psoriasi és un trastorn inflamatori crònic que afecta la pell, evoluciona en brots i pot associar-se a lesió a les articulacions i a altres malalties.
La inflamació es manifesta a la pell en forma de taques vermelles cobertes d’escates blanques. En aquestes zones ―anomenades plaques― la pell augmenta de gruix.
La psoriasi és crònica, és a dir, és una malaltia per a tota la vida. Els períodes en els quals apareixen les lesions es coneixen com a brots i els períodes en els quals desapareixen s’anomenen remissions. Que les taques desapareguin no significa que la psoriasi s’hagi curat, ja que aquesta desaparició és temporal. Els brots i les remissions formen part de l’evolució normal de la psoriasi.
La inflamació de la psoriasi pot afectar les ungles (psoriasi unguial) així com les articulacions i les insercions tendinoses (artritis psoriàsica).
A més a més, les persones amb psoriasi tenen més probabilitats de patir altres malalties, com ara diabetis i malalties cardiovasculars. La detecció primerenca i el tractament adequat d’aquestes malalties per part del metge és important per prevenir-ne l’evolució.
La psoriasi pot repercutir d’una manera important en la vida quotidiana, tant en l’esfera física com en la psicològica, i portar la persona a aïllar-se socialment. L’exclusió social, la discriminació i l’estigma de la psoriasi suposen un alt impacte en la vida dels pacients i les seves famílies.
La psoriasi té una distribució universal. Pot començar a qualsevol edat, però és poc freqüent abans dels 10 anys, i és més probable que debuti entre els 15 i 30 anys d’edat. En els adults, la prevalença de la psoriasi varia entre el 0,17% a l’Àsia oriental i el 2,5% a l’Europa occidental. La psoriasi és igual de comuna entre homes i dones. Es calcula que cap a 60 milions de persones tenen psoriasi a tot el món.
La psoriasi no és contagiosa. Les lesions per psoriasi no són infeccioses.
Quina causa la psoriasi?
La causa exacta de la psoriasi es desconeix. El que sí se sap és que la genètica hi té un paper important. La possessió de certs antígens leucòcits humans (HLA) classe I antígens, particularment l’HLA-Cw6, s’associa amb una edat més primerenca d’inici i amb la presència d’antecedents familiars.
La psoriasi també pot ser provocada per desencadenants externs i interns, entre els quals, un trauma lleu, cremades solars, infeccions, fàrmacs sistèmics i l’estrès.
Paper del sistema immunitari en el desenvolupament de la psoriasi
La funció del sistema immunitari és defensar-nos contra les infeccions i altres agressions externes. En la psoriasi, el sistema immunitari s’activa per error i d’una manera desequilibrada. Com a conseqüència d’això, el cicle de recanvi de les cèl·lules de la pell s’accelera. Normalment, algunes d’aquestes cèl·lules, anomenades queratinòcits, es renoven (és a dir, moren, i se substitueixen per cèl·lules noves) aproximadament cada 28 dies. En les persones amb psoriasi, el cicle de renovació es fa cap a 10 vegades més ràpidament. Això fa que els queratinòcits s’acumulin i formin pegats o plaques engrossides, vermelles i cobertes d’escates blanques.
Com es diagnostica la psoriasi?
La presentació de la psoriasi en plaques, el tipus més comú de psoriasi, és bastant típica, així que el més probable és que perquè el metge pugui fer-te’n el diagnòstic només li calgui examinar-te la pell. No obstant això, quan les lesions no són les típiques o queden dubtes, s’agafa una mostra de pell i s’analitza (biòpsia) per confirmar que realment és psoriasi.
El tipus més freqüent de psoriasi és la psoriasi en plaques: 9 de cada 10 persones amb psoriasi tenen aquest tipus de psoriasi. Es caracteritza per àrees de pell engrossida, de color vermellós i amb escates blanquinoses o platejades. La grandària varia des de petites taques fins a cobrir una àmplia superfície corporal. Les plaques poden ser asimptomàtiques, però és freqüent que provoquin picor. També poden fer mal o sagnar.
La psoriasi pot presentar-se a qualsevol part de la pell, però les localitzacions més típiques són els colzes, els genolls, el cuir cabellut i la part inferior de l’esquena. Generalment és simètrica, és a dir, si hi ha lesions a un colze, també n’hi haurà a l’altre. Altres zones que poden afectar-se són les ungles, els plecs, els palmells de les mans i les plantes dels peus. En realitat, com hem dit, pot manifestar-se a qualsevol zona de la pell, fins i tot a les mucoses (per exemple, a dins de la boca).
Altres tipus de psoriasi
A part de la psoriasi en plaques, hi ha altres tipus de psoriasi:
- Psoriasi guttata o de gotes. És la més freqüent entre els infants. Acostuma a sortir en el tronc i l’arrel dels braços i les cames, tot i que pot afectar qualsevol part de la pell, la qual es cobreix de punts i plaques petites de psoriasi, de 2 i 15 mm, que semblen gotes (d’aquí el nom). Presenten escates més fines que les de la psoriasi en plaques. És típic que surtin després d’una infecció, que sol ser al coll.
- Psoriasi pustulosa. En comptes de plaques, apareixen pústules (butllofes plenes d’un líquid no infecciós, blanc o groc) localitzades en una zona de la pell o esteses per tot el cos. Pot haver-hi febre i malestar.1
- Psoriasi eritrodèrmica. És el tipus més greu de psoriasi, però és molt rar. Tota —o gairebé tota— la pell es posa vermella, es descama i cau en làmines. A més a més, hi ha febre i malestar general1.
La psoriasi i altres malalties
La psoriasi pot associar-se a altres malalties. Es creu que 7 de cada 10 persones amb psoriasi tenen, almenys, una altra malaltia (això es coneix com a comorbiditat).
Algunes malalties que poden associar-se a la psoriasi són l’artritis psoriàsica, la diabetis, les malalties cardiovasculars (com la hipertensió) i el fetge gras.
Així mateix, s’ha trobat una correlació entre la psoriasi i diverses malalties autoimmunitàries: alopècia areata, celiaquia, esclerosi sistèmica, malaltia de Crohn, colitis ulcerosa i vitiligen.
No solen caldre altres tipus de proves, a part de l’exploració en ella mateixa. Les anàlisis de sang i les proves d’imatge (radiografies) només es fan si se sospita d’alguna complicació, com l’artritis. També es poden fer proves mèdiques abans de començar el tractament amb alguns medicaments, com ara els agents biològics, per comprovar que no hi ha cap alteració que n’impedeixi l’administració.1
Gravetat de la psoriasi
Per valorar la gravetat de la psoriasi hi ha una sèrie d’índexs que tenen en compte diferents aspectes de la malaltia. Un dels que més fan servir els dermatòlegs és el PASI, que avalua la intensitat i l’extensió de les plaques de psoriasi. No és el mateix tenir una placa petita as colzes que moltes plaques grans amb pruïja. En aquest sentit, el metge classificarà la psoriasi en lleu o en moderada a greu. Això l’ajudarà a determinar el tractament més adequat en cada cas.
Impacte en la qualitat de vida
La manera com vius la malaltia de forma pràctica també és important per avaluar-te la psoriasi. Si treballes de cara al públic i la teva psoriasi la tens en zones visibles, probablement sentis que la psoriasi afecta molt la teva qualitat de vida. D’altra banda, algú que sempre treballa amb el cos cobert pot ser que no el preocupi tant. Ningú millor que tu sabrà com repercuteix la malaltia en la teva vida.
Pot prevenir-se la psoriasi?
No hi ha cap forma de prevenir la psoriasi. No obstant això, s’han identificat diversos factors desencadenants (per exemple, l’obesitat, l’hàbit tabàquic, certes infeccions com la tonsil·litis o la periodontitis, i l’estrès). Entendre i minimitzar aquests desencadenants pot ser una part important de la gestió de la psoriasi.
Com es tracta la psoriasi?
La psoriasi és un trastorn crònic que habitualment necessita un tractament per a tota la vida.
Ja que encara es desconeix la causa de la psoriasi, el tractament disponible és només per controlar els signes i els símptomes de la malaltia. Hi ha diferents opcions terapèutiques per a la psoriasi, com els tractaments tòpics (aplicats externament a la pell), la fototeràpia (amb llum UV) o els medicaments sistèmics.
Referències
- Feldman, S.R. Psoriasis: Epidemiology, clinical manifestations, and diagnosis. UpToDate [Internet]. 2020. Disponible en: https://www.uptodate.com/contents/psoriasis-epidemiology-clinical-manifestations-and-diagnosis
- Feldman, S.R. Treatment of psoriasis in adults. UpToDate [Internet]. 2020. Disponible en: https://www.uptodate.com/contents/treatment-of-psoriasis-in-adults
- Kang, S., Amagai, M., Bruckner, A.L., Enk, A.H., Margolis, D.J., McMichael, A.J., Orringer, J.S. Fitzpatrick’s Dermatology. McGraw Hill. 9th. ed. Buenos Aires, Argentina: Editorial Médica Panamericana S.A.; 2009. 720 p.
- World Health Organization (WHO). Global report on psoriasis [Internet]. 2016. Disponible en: https://apps.who.int/iris/handle/10665/204417
- Global Psoriasis Atlas (GPA). Key messages [Internet]. 2020. Disponible en: https://globalpsoriasisatlas.org/key-messages
- National Psoriasis Foundation (NPF). About psoriasis [Internet]. 2020. Disponible en: https://www.psoriasis.org/about-psoriasis
- National Psoriasis Foundation (NPF). Gluten-Free Diet [Internet]. 2019. [Cited 2020 Jan 31]. Disponible en: https://www.psoriasis.org/treating-psoriasis/complementary-and-alternative/diet-and-nutrition/gluten-free-diet
- Barrea, L., Nappi, F., Di Somma, C., Savanelli, M.C., Falco, A., Balato, A., et al. Environmental Risk Factors in Psoriasis: The Point of View of the Nutritionist. Int J Environ Res Public Health [Internet]. 2016 Jul;13(7):743. Disponible en: https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4962284/. doi: 10.3390/ijerph13070743
- European Academy of Dermatology and Venereology (EADV). Psoriasis can be hereditary [Internet]. 2019. Disponible en: https://www.eadv.org/cms-admin/showfile/9635-EADV%20PSORIASIS-7-Psoriasis%20and%20genetics.pdf
- Gudjonsson, J.E., Elder, J.T. Chapter 28: Psoriasis [Internet]. 2019. Disponible en: https://accessmedicine.mhmedical.com/content.aspx?sectionid=210417798&bookid=2570&R esultclick=2
Més preguntes freqüents sobre la psoriasi
La psoriasi afecta més de 60 milions de persones a tot el món. Afecta de la mateixa manera els homes i les dones, i és més freqüent en adults que en nens. Pot aparèixer a qualsevol edat, i si bé alguns estudis han indicat que l’edat mitjana de l’inici de la psoriasi és de 33 anys, i que en el 75% dels casos passa abans dels 46 anys, altres informes suggereixen que l’aparició de la psoriasi és bimodal amb dos pics de la malaltia —el primer entre els 16 i els 22 i el segon entre els 57 i els 60 anys—.
La psoriasi té un component hereditari. És a dir, si tens psoriasi, el teu fill té més probabilitat de patir-la que altres persones. No obstant això, hi ha més factors que hi influeixen. Així, els factors de risc més importants per presentar psoriasi són l’obesitat, el fet de fumar, el consum d’alcohol, les infeccions, l’estrès i alguns fàrmacs.
No, la psoriasi no es contagia, ni per contacte ni de cap altra manera. La psoriasi no és una malaltia contagiosa.
La psoriasi no es cura. De moment, no hi ha cap tractament que curi definitivament la psoriasi. No obstant això, avui dia hi ha molts medicaments que la controlen i et permeten portar una vida normal.
La majoria de les persones afectades té una psoriasi lleu que es controla amb certs hàbits (com hidratar-se la pell cada dia) i medicaments tòpics.
No obstant això, en algunes persones, la malaltia afecta una extensió de pell més àmplia o les articulacions, o repercuteix d’una manera important en el benestar i la qualitat de vida. En aquests casos, la psoriasi pot necessitar un altre tipus de medicaments, en comprimits o injectats. Hi ha tractaments efectius adequats per a cada persona i per a cada tipus de psoriasi.
Com que és una malaltia visible, la psoriasi pot afectar la qualitat de vida. No obstant això, l’impacte no és igual en totes les persones. Depèn de molts factors, com l’extensió i la intensitat de la malaltia, l’entorn social o la personalitat de cadascú. L’ansietat i la depressió són freqüents. Per millorar la teva qualitat de vida, és important que segueixis el tractament que t’hagi pautat el metge, per maximitzar el temps en remissió i reduir el risc de patir altres malalties relacionades amb la psoriasi.
És impossible predir com evolucionarà la psoriasi en una persona concreta, ni quant duraran els brots i les remissions.
Per això, el metge adaptarà el tractament segons sigui l’evolució de la malaltia.
Fins avui dia, no s’ha demostrat que la dieta sigui un factor de risc de psoriasi. Per tant, no es coneix cap aliment que provoqui psoriasi. Així mateix, no hi ha evidències científiques que donin suport a una «dieta per a la psoriasi».
No obstant això, tingues en compte que l’obesitat és un factor de risc de psoriasi, així que el fet de seguir una dieta hipocalòrica (baixa en calories) per perdre pes és beneficiós per a les persones amb sobrepès. A més a més, la psoriasi pot associar-se a malalties cardiovasculars, així que s’aconsella seguir una dieta sana, equilibrada i beneficiosa per al cor, com la dieta mediterrània.
D’altra banda, si tens psoriasi i malaltia celíaca, el fet d’eliminar el gluten de la teva dieta pot millorar la psoriasi. Així ho explica la National Psoriasis Foundation, que, d’altra banda, no recomana aquest tipus de dieta en persones sense problemes d’intolerància al gluten.