Espasticitat en l’esclerosi múltiple, contingut general
Esclerosi múltiple (EM).
L’esclerosi múltiple (EM) és una de les malalties més comunes del sistema nerviós central (cervell i medul·la espinal). La mielina és una matèria rica en greixos que aïlla els nervis i actua com el recobriment d’un cable elèctric que permet que el nervi transmeti els impulsos ràpidament per fer uns moviments suaus i coordinats. En l’EM, la pèrdua de mielina interfereix amb els missatges entre el cervell i les altres parts del cos. Això causa els diversos símptomes de l’EM.
Les zones on es perd mielina (plaques o lesions) apareixen com a àrees endurides o cicatrius. En l’EM, aquestes cicatrius apareixen en diferents moments i en diferents àrees del cervell i la medul·la espinal. El terme “esclerosi múltiple” significa, literalment, “moltes cicatrius”1.
Per a la majoria de les persones, l’afecció implica una progressió impredictible de símptomes complexos per a tota la vida.
Dades sobre l’esclerosi múltiple
- A la Unió Europea, més de 400.000 persones pateixen esclerosi múltiple (EM).1
- Se sol diagnosticar en les persones generalment entre els 20 i els 40 anys.
- És la causa més comuna de discapacitat que afecta els adults joves, i és més comuna entre les dones que en els homes, amb una relació de 3 a 2.
- L’EM és el resultat d’un dany al cervell i a la medul·la espinal. Això interfereix amb els missatges entre el cervell i les altres parts del cos.
- En la forma més comuna de l’EM, anomenada “remitent-recurrent”, els símptomes se’n van i tornen. Per a algunes persones, l’EM significa augmentar gradualment la discapacitat; és el que s’anomena EM progressiva.
- Els símptomes més comuns de l’EM inclouen: visió borrosa, fatiga extrema, dolor, entumiment de les cames i les mans, pèrdua de moviment i problemes del parla.1,2
- L’augment de la discapacitat, juntament amb a la possible falta d’experiència en l’EM d’alguns professionals, pot significar que els problemes bàsics de salut com la depressió, el deteriorament cognitiu, els problemes de continència i la salut sexual passin desapercebuts.
- Els pacients amb EM avançada no sempre tenen accés a cures pal·liatives, i tenen necessitats físiques i psicològiques complexes.
- Malgrat tots els esforços de recerca, l’EM encara no té cura. Per això és essencial dur a terme molta més recerca sobre les causes i la cura potencial de l’EM.1
- Generalment, les persones amb EM normalment volen continuar treballant tant de temps com puguin. No obstant això,el tipus de malaltia, progressiva, degenerativa o fluctuant, implica que han de reduir/adaptar el seu horari o adaptar l’entorn de treball per adaptar-se a les necessitats canviants.
- És essencial, sobretot si s’enfronten a una discapacitat creixent, que puguin accedir a l’atenció coordinada de tots els professionals d’un equip qualificat multidisciplinari i expert en l’EM.
A la Unió Europea hi ha diferències molt importants entre països i regions pel que fa a la prestació i la qualitat dels serveis i el suport a les persones afectades per EM. No obstant això, cada vegada hi ha més reconeixement que les persones afectades per l’EM poden oferir moltíssim als professionals que treballen amb ells a través de la seva pròpia experiència i el coneixement de la seva malaltia.
Hi ha discrepàncies molt importants entre països i regions pel que fa a la prestació i la qualitat dels serveis i el suport a les persones afectades per EM a tota la Unió Europea. No obstant això, hi ha un reconeixement creixent que les persones afectades per l’EM poden oferir moltíssim als professionals que treballen amb ells a través de la seva pròpia experiència i el coneixement de la seva malaltia.
EM a Europa.
L’EM és més comuna del que penses
L’EM afecta més de 700.000 persones a Europa1.
- > 100.000
- 50.000 - 100.000
- < 50.000
Font: Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (https://www.oecd.org)
Símptomes de l’EM
74%
Problemes visuals3
68%
Problemes de la parla3
96%
Fatiga3
82%
Espasticitat3
92%
Problemes d’equilibri i coordinació3
81%
Dolor muscular3
88%
Sensacions alterades com ara formigueig o punxades3
Què és l’espasticitat?
Els músculs del cos mantenen el que s’anomena “to muscular normal” un grau de tensió muscular que ens permet mantenir-nos drets. Quan la tensió d'aquests músculs augmenta, esdevenen rígids i es diu que són “espàstics”. Quan els músculs es tornen espàstics, la gamma de moviment disminueix i el moviment dels músculs pot ser dolorós.4
L’espasticitat és un dels símptomes més comuns de l’EM. Es defineix com a rigidesa muscular, que sovint és generalitzada i continuada. De vegades, hi ha períodes d’empitjorament, en forma d’espasmes musculars involuntaris, ja que la funció muscular es perd progressivament.
L’espasticitat és un dels motius principals de la discapacitat en l’EM. Això és perquè tendeix a estar associada amb el dolor (continuat o a causa dels espasmes), canvis en la funció de la bufeta i en el son i la incapacitat de caminar i fer altres moviments com els necessaris per a la higiene personal.4
Els espasmes són moviments musculars involuntaris a les extremitats i el tors. Hi ha tres tipus d’espasmes:4
- Flexors: fan que les extremitats es dobleguin a les articulacions.
- Extensors: fan que les extremitats s’estenguin.
- Adductors: fan que les extremitats s’acostin fermament a la línia mitjana del cos (acostar els braços al tronc, posar les cames juntes, etc.).
Conseqüències de l’espasticitat per als pacients amb EM
66%
Dolor muscular5
70%
Orinar diverses vegades durant la nit5
70%
Dificultat per caminar5
40%
Moviments restringits5
51%
Son de mala qualitat5
17%
Necessitar més ajuda per rentar-se i vestir-se5
Les persones que pateixen espasticitat associada amb l’EM poden presentar una varietat de símptomes, entre els quals:4
- Hipertonicitat (augment del to muscular), que pot conduir a la rigidesa muscular, la rigidesa muscular i disfunció de la bufeta.
- Activitat muscular espontània, en forma d’espasmes musculars incontrolables, aïllats o en una sèrie de contraccions musculars ràpides (anomenades “clonus”).
- Reflexos dels tendons exagerats.
Aquests s’associen amb:4
- Dolor, que pot variar de lleu (músculs tensos) a greu (espasmes dolorosos a les extremitats).
- Despertar nocturn, a causa del dolor o a la disfunció vesical.
- Deteriorament de la funció muscular que pot afectar el caminar, tots els altres tipus de moviment i la parla.
Discapacitats funcionals
Aquests símptomes d’espasticitat poden acabar en discapacitats funcionals, inclosos canvis en la postura causats per un augment del to muscular (tensió muscular o estat d’activitat). Els músculs normalment han de mantenir un grau adequat de to muscular amb la finalitat de sostenir el cos en posició vertical i permetre el moviment, mentre que alhora permeten la flexibilitat i la velocitat durant el moviment. L’espasticitat és el resultat d’un augment del to muscular, que acaba en una pèrdua de la resposta del múscul. Aquests efectes poden augmentar notablement la fatiga i fer que realitzar activitats diàries sigui molt difícil.
Fatiga
La fatiga és el símptoma més comú, i afecta greument la vida de les persones amb EM. Pot agreujar altres símptomes de l’EM, com les alteracions visuals, la dificultat per concentrar-se i la pèrdua de memòria, i dificultar la capacitat de dur a terme les activitats diàries. La fatiga també pot afectar negativament les activitats que són importants per al pacient, així com afectar-li els familiars, els amics i el cercle social.6
Disfunció sexual
La disfunció sexual (problemes sexuals) és un trastorn que s’associa amb freqüència a l’EM per diverses raons. La càrrega emocional de l’EM pot ser tan gran que el pacient pot ser que no senti cap desig sexual. El dolor i la fatiga també poden fer que l’activitat sexual sigui un problema. Tots dos factors estan sovint interrelacionats. Alguns pacients es preocupen per si l’activitat sexual requerirà d’un esforç massa gran, que l’EM empitjori o que pateixin un altre episodi de la malaltia. Aquesta preocupació és completament infundada.7
Dolor
Aproximadament el 86% dels pacients amb EM pateixen dolor amb intensitats variables en un moment concret. Es correlaciona amb l’edat, la durada de la malaltia, el grau de discapacitat, la fatiga i la depressió. El dolor neuropàtic (o neurogènic) és el resultat de la pèrdua progressiva de la capa de mielina. El dolor muscular és el resultat dels canvis musculoesquelètics, inclosos la rigidesa i els espasmes, causats per l’EM. La causa del mal de cap en pacients amb EM no s’entén del tot, tot i que hi ha una associació amb els canvis en els circuits funcionals cerebrals i el dany causat per la malaltia. A més a més, el risc de tenir mal de cap sembla que augmenta en pacients amb més danys.8
Si necessites suport o orientació, pots recórrer a el teu centre d’EM o a l’associació de pacients local:
Bibliografia
1. European Multiple Sclerosis Platform (EMSP). MS Facts [Internet]. [Citat 2020 Feb]. Disponible: http://www.emsp.org/about-emsp/
2. Kister I, Bacon TE, Chamot E, et al. Natural history of multiple sclerosis symptoms [correcció publicada a Int J MS Care. 2014 hivern;16(4):170]. Int J MS Care. 2013;15(3):146–158.
3. Hemmett L, Holmes J, Barnes M, Russell N. What drives quality of life in multiple sclerosis?. QJM. 2004;97(10):671–676.
4. Almirall. All about spasticity [Internet]. 2017. Disponible: https://adam.almirall.com/m/6bb9d63fd690aabf/original/Spasticity.pdf
5. Oreja-Guevara, et al. Multiple sclerosis spasticity in Spain: the 6E patients' survey. Poster. Presentat a: 5th Joint triennial Congress of the European and American Committees for Treatment and Research in Multiple Sclerosis. Multiple Sclerosis Journal [Internet]. 2013; 17:580. Disponible: https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/23297730. doi: 10.3109 / 00207454.2012.762364.
6. Almirall. All about fatigue [Internet]. 2017. Disponible: https://adam.almirall.com/m/4ca544ba5e65387d/original/Fatigue.pdf
7. Almirall. All about sexual problems [Internet]. 2017. Disponible: https://adam.almirall.com/m/1cf6c2ffec352b82/original/Sexual-disfuncton.pdf
8. Almirall. All about pain [Internet]. 2017. Disponible: https://adam.almirall.com/m/6c5f4f59115597d9/original/Pain.pdf