Malalties cardiovasculars


Les malalties cardiovasculars (MCV) són la principal causa de mortalitat global a tot el món i els pacients grans en són especialment vulnerables. A Espanya constitueixen la primera causa de mort i són responsables, cada any, d’una de cada quatre defuncions en persones més grans de 50 anys (un terç d’aquests, per malaltia isquèmica del cor).1

Els lípids com a factor de risc cardiovascular2

Els lípids són molècules molt heterogènies que comparteixen, com a característica comuna, la seva insolubilitat en un mitjà aquós; formen part de les membranes cel·lulars i participen en funcions de dipòsit energètic, hormonal i senyalització cel·lular. Segons la seva composició, es classifiquen en lípids simples (àcids grassos, acilglicerols, ceres, prostaglandines i isoprenoides) i lípids complexos (fosfolípids i esfingolípids).


El colesterol és un isoprenoide que forma part de les membranes cel·lulars i que actua com a precursor de sals biliars, vitamina D, hormones sexuals i corticoides. La major part del colesterol que conté l’organisme és sintetitzat pràcticament per totes les cèl·lules.3-5

Tractament de les malalties cardiovasculars6

Actualment, la detecció d’individus amb alt o molt alt risc cardiovascular és una prioritat. Pel que fa a les recomanacions de prevenció cardiovascular, es manté l’interès tant poblacional (mitjançant la promoció d’hàbits de vida saludables) com individual (mitjançant el control dels factors de risc cardiovascular i, molt especialment, del cLDL, també anomenat colesterol dolent).

Canvia d’estil de vida i d’alimentació7

Les polítiques preventives socials que fomenten mesures d’estil de vida són fonamentals, ja que actualment hi ha més de 85 milions de persones a Europa que pateixen malalties cerebrovasculars (MCV). Alguns hàbits de vida, sobretot els relacionats amb la dieta, són claus per a la prevenció o millora de les MCV a través de la seva acció sobre els factors de risc.

És important recordar que més consum de fruites, peix, olis vegetals, vegetals sense midó, nous, llegums, iogurt i grans integrals millora la incidència de MCV, juntament amb menys consum de carns vermelles (sobretot processades), aliments rics en hidrats de carboni refinats i sal.

Les fruites i verdures fresques, els llegums i els cereals integrals són font de fibra dietètica (té un efecte hipocolesterolèmic) i contenen fitoesterols. El consum diari de 2 g de fitoesterols redueix els nivells de colesterol i de triglicèrids entre un 7 i un 10%. També es troben en les nous.6

Hàbits saludables per cuidar la teva salut cardiovascular6

  • Fes una dieta saludable baixa en greixos saturats basada en aliments integrals, vegetals, fruites i peix.
  • Augmenta la teva activitat física habitual, fes de 3,5a 7 hores d’activitat física moderada a la setmana o 30-60 minuts la majoria dels dies.
  • Deixa de fumar, perquè disminuirà el risc cardiovascular i contribuirà a l’augment del colesterol HDL (bo).
  • Modera el consum d’alcohol, consumeix ≤ 10 g/dia (equival a una copa de vi o una canya de cervesa al dia).
  • Redueix el teu pes corporal en cas d’excés de pes, índex de massa corporal: 20-25 kg/m², i circumferència de la cintura < 94 cm (homes) i < 80 cm (dones).
  • Controla la teva pressió arterial, valors < 140/90 mmHg.

Referències

1. Estadística de defunciones según la causa de muerte. Instituto Nacional de Estadística. [internet] [consultat 23 de juliol de 2019] Disponible: http://www.ine.es/dyngs/INEbase/es/operacion.htm?c=Estadistica_C&cid=1254736176780&menu=ultiDatos&idp=1254735573175

2. Díaz D., J.L. Salud cardiovascular: medicina interna. Springer Healthcare Communications (2018).

3. Rodwell VM, McNamara DJ, Shapiro DJ. Regulation of hepatic 3-hydroxy-3-methylglutaryl coenzyme A reductase. A: Meister A, editor. Advances in Enzymology and Related Areas of Molecular Biology. Nova York: John Wiley & Sons; 1973;38:373-412.

4. Shapiro DJ, Rodwell VW. Regulation of 3-hydroxy-3methylglutaryl coenzime A reductase and cholesterol synthesis. J Biol Chem. 1971;246:3210-6.

5. Brown MS, Goldstein M. General scheme for regulation of cholesterol metabolism in mammalian cells. A: Dietschy JM, Gotto AM, Ontko JA, editores. Disturbances in Lipid and Lipoproteins Metabolism. Bethesda: American Physiological Society; 1978. p. 173-80.

6. Fácila R., L. Salud cardiovascular: lípidos y riesgo cardiovascular. Springer Healthcare Communications (2019).

7. Mach F, Baigent C, Catapano A, Koskinas K, Casula M, Badimon L, et al. Guía ESC/EAS 2019 sobre el tratamiento de las dislipemias. European Heart Journal (2019) 00, 178.