Tot el que has de saber sobre l’onicomicosi

Causes i tractaments dels fongs a les ungles, la malaltia més comuna de les ungles.

Què és l’onicomicosi?

L’onicomicosi és la malaltia més comuna de les ungles, ja que representa un 50% de totes les consultes sobre malalties de les ungles. L’onicomicosi s’ha documentat com una malaltia relacionada amb el sexe i l’edat, és més freqüent en els homes i augmenta amb l’edat en tots dos gèneres. En les persones grans, l’onicomicosi pot tenir una incidència > 40%. Els factors predisponents són la diabetis mellitus, la malaltia arterial perifèrica i la immunosupressió a causa del VIH o a agents immunosupressors.

L’onicomicosi apareix amb més probabilitat a les ungles dels peus. Els fongs que produeixen l’onicomicosi poden ser de diversos tipus: llevats, dermatòfits o floridures. En un alt percentatge dels casos, l’onicomicosi està produïda pels dermatòfits, que no només afecten les ungles, sinó també poden afectar la pell i al pèl, és a dir, als teixits que continguin queratina. 

L’onicomicosi es caracteritza per l’aparició de taques blanquinoses o negrenques a la vora de l’ungla o a la seva base, prop de la cutícula. A mesura que avança la malaltia, les taques es van estenent i cobrint tota la superfície de l’ungla. La infecció colonitza l’ungla i en provoca l’estovament i la deformació posterior. Com que és una malaltia infecciosa, per tant, és contagiosa tant per a la resta de les ungles de la mateixa persona com per a les altres persones que puguin tenir contacte directe amb la infecció.

Tipus d’onicomicosi

En funció de les parts de l’ungla que es vegin afectades, l’onicomicosi pot classificar-se en diferents tipus. El fong pot estar infectant només la part superficial de l’ungla, infectar també la matriu (alterar el creixement de l’ungla) o bé estendre’s fins al seu fons (que és la part del dit coberta per l’ungla).

Actualment, l’onicomicosi es classifica en set tipus diferents: onicomicosi subunguial distal i lateral, onicomicosi superficial blanca o negra, onicomicosi "Endonix", onicomicosi subunguial proximal, patró mixt d’onicomicosi, onicomicosi distròfica total i onicomicosi secundària.

El diagnòstic d’un tipus específic d’onicomicosi pot ser complicat a causa de l’àmplia variabilitat dels patògens causants. A més a més, en presència d’un possible cas d’onicomicosi, cal descartar altres malalties que puguin afectar de manera similar la pell i les ungles, com ara, la psoriasi, el traumatisme a les ungles o altres infeccions causades per bacteris.

Què causa la onicomicosi?

En més del 90% dels casos, els patògens que causen l’onicomicosi són tres tipus de fongs dermatofítics: Trichophyton, Epidermophyton i Mycrosporum. En el 10% restant, els causants són llevats del tipus “Candida spp.” o altres fongs oportunistes (floridures).

Com es diagnostica l’onicomicosi?

El metge farà una exploració de les ungles. També podrà prendre alguns retalls d’ungles o rascar restes de sota l’ungla i enviar la mostra a un laboratori per identificar el tipus de fong que causa la infecció. Altres afeccions, com la psoriasi, poden imitar una infecció fúngica de l’ungla. Els microorganismes com ara llevats i bacteris també poden infectar les ungles. Conèixer la causa de la infecció ajudarà a determinar el millor tractament. 

Com prevenir l’onicomicosi?

Els hàbits següents poden ajudar a prevenir els fongs a les ungles o reinfeccions:

  • Renta’t les mans i els peus amb regularitat. Renta’t les mans després de tocar una ungla infectada. Hidrata les ungles després de rentar-te-les.
  • Retalla les ungles rectes, suavitza les vores amb una llima i llima reduint les àrees engruixides. Desinfecta els tallaungles després de cada ús.
  • Fes servir mitjons que absorbeixin la suor o canvia’ls al llarg del dia.
  • Tria sabates fabricades amb materials que transpirin.
  • Llença les sabates velles o tracta-les amb desinfectants o pólvores antifúngiques.
  • Fes servir calçat en zones de piscina i vestuaris.
  • Tria un saló de manicura que esterilitzi les eines de manicura per a cada client.
  • Renuncia a l’esmalt d’ungles i les ungles artificials.

Curar fongs a les ungles dels peus i les mans

En general, el tractament inicial en diagnosticar una onicomicosi consisteix en l’aplicació d’un antifúngic tòpic. Els tractaments solen ser de llarga durada, perquè no són infeccions fàcils de guarir. Si els símptomes persisteixen o empitjoren, també es pot recórrer a tractaments sistèmics que solen ser més agressius i, tot i que són efectius en un període de temps curt, solen tenir alguns efectes secundaris indesitjables. Independentment del tipus de tractament pautat, és important fer-lo correctament, perquè l’onicomicosi és una malaltia amb una alta probabilitat de recurrència tant a les ungles de les mans com dels peus.

Bibliografia

1. Piraccini, B.M, Alessandrini, A. Onychomycosis: A Review. J Fungi [Internet]. 2015 Jun;1(1) : 30-43. Disponible: https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5770011/ doi: 10.3390/jof1010030.

2. Mayo Clinic. Nail fungus [Internet]. 2019 gen 3. Disponible: https://www.mayoclinic.org/diseases-conditions/nail-fungus/diagnosis-treatment/drc-20353300

3. Elewski, B.E, Rich, P., Tosti, A., Pariser, D.M, Scher, R., Daniel, R.C, Gupta, A.K., Onchomycosis: An Overview. JDD [Internet]. 2013 Jul;12(7). Disponible: https://www.researchgate.net/publication/251878448_Onchomycosis_an_overview