Vitiligen

A més, el vitiligen s'associa a canvis sistèmics, inclosa la inflamació d'ulls i de l’oïda, i les persones que pateixen aquesta malaltia són més propenses a sofrir cremades solars en les zones afectades a causa de la falta de melanina, la qual cosa augmenta el risc de patir altres afeccions dermatològiques. D'altra banda, les persones que pateixen vitiligen tenen un major risc de desenvolupar algunes altres malalties autoimmunes, com la malaltia de la tiroides.

Encara que el vitiligen pot aparèixer a qualsevol edat, gairebé el 50% dels i les pacients comencen a mostrar símptomes abans dels 20 anys. L'afecció tendeix a progressar amb el temps, amb la pèrdua de pigmentació en zones més extenses de la pell, però les taques poden romandre estables o fins i tot millorar. Es dona per igual en tots dos sexes i en persones de diferents tipus de pell, però és més visible en persones de pell més fosca.

Tipus de vitiligen

Existeixen diferents tipus de vitiligen. Alguns dels més comuns són:

• Generalitzat. Apareixen màcules o taques en diversos llocs del cos, sovint de forma simètrica. És el tipus més comú.

• Segmentari. Aquest tipus de vitiligen només afecta a una zona o costat del cos.

• Focal. Apareix una taca aïllada, petita i despigmentada que no progressa durant almenys 2 anys.

• Universal. La pell està despigmentada per complet o gairebé per complet.

Què causa el vitiligen?

El vitiligen és una malaltia autoimmune en la qual les cèl·lules immunitàries de l'organisme ataquen per error als melanòcits, les cèl·lules responsables de la producció de melanina. Encara que la genètica influeix molt en el risc de desenvolupar aquesta malaltia, també poden contribuir-hi alguns factors externs, entre ells les cremades solars greus, l'embaràs, les lesions cutànies importants i l'estrès significatiu.

Com detectar el vitiligen?

L'aparició de màcules o taques blanques o rosades en la pell sol ser el símptoma més freqüent del vitiligen, tot i que hi ha pacients que també refereixen picor abans que aparegui una nova taca. Els i les professionals de la salut solen realitzar el diagnòstic fàcilment mitjançant un examen visual, però a vegades utilitzen llum ultraviolada per a confirmar les zones afectades, sobretot quan els i les pacients són de pell clara. Els i les professionals de la salut també poden sol·licitar anàlisis de sang per a descartar altres afeccions autoimmunes.

Com prevenir el vitiligen?

Actualment, el vitiligen no pot prevenir-se, però existeixen alguns tractaments que poden evitar que creixin les lesions de vitiligen existents. Si pateix vitiligen, protegir la seva pell del sol, reforçar el seu sistema immunitari amb un estil de vida saludable o cuidar la seva salut mental també poden ajudar-lo a controlar la malaltia.

Com tractar el vitiligen?

Encara que actualment no existeix cap tractament que curi el vitiligen, hi ha diverses opcions disponibles per a aclarir les taques de vitiligen existents i/o evitar que creixin, entre elles:

• Corticoesteroides tòpics. L'ús d'una crema o pomada antiinflamatòria amb corticoesteroides en les lesions de vitiligen pot ser eficaç per a restaurar part del pigment, especialment en els casos en els quals el vitiligen s'ha desenvolupat recentment. No obstant això, a causa de possibles efectes secundaris com l'aprimament de la pell, els i les professionals de la salut solen prescriure aquests tractaments durant un temps limitat.

• Fototeràpia. Aquest tractament consisteix a exposar la pell a un tipus de llum ultraviolada que pot restaurar el color natural de la pell. Encara que pot ser útil per a algunes persones, el tractament sol ser prolongat, la qual cosa implica visites a l'hospital dues o tres vegades per setmana durant diverses setmanes o mesos. A vegades s'utilitza en combinació amb altres tractaments, com els corticoesteroides tòpics.

• Tractament quirúrgic. En els casos en què els i les pacients no responen a altres tractaments, la cirurgia pot ser una opció. Per a tractar el vitiligen, s'utilitzen dos tipus de cirurgia: l'estirament cutani, en el qual s’extirpa pell sana per a col·locar-la en les zones afectades pel vitiligen, i el trasplantament cel·lular, en el qual s’extirpen cèl·lules sanes i es col·loquen en la pell amb vitiligen perquè es reprodueixin i provoquin una repigmentació cutània. La cirurgia no es recomana en casos en els quals les taques de vitiligen s'hagin desenvolupat o hagin crescut en els últims 12 mesos.

Bibliografia

1. Rodrigues M, Ezzedine K, Hamzavi I, Pandya AG, Harris JE; Vitiligo Working Group. New discoveries in the pathogenesis and classification of vitiligo. J Am Acad Dermatol. 2017;77(1):1–13. doi:10.1016/j.jaad.2016.10.048.

2. Hann, S. K., & Nordlund, J. J. (2000). Vitiligo: A monograph on the basic and clinical science. In Vitiligo: A monograph on the basic and clinical science (pp. xiv-306). 

3. Elbuluk N, Ezzedine K. Quality of life, burden of disease, co-morbidities, and systemic effects in vitiligo patients. Dermatol Clin. 2017;35(2):117–128. doi:10.1016/j.det.2016.11.002.

4. Morrison B, Burden-Teh E, Batchelor JM, Mead E, Grindlay D, Ratib S. Quality of life in people with vitiligo: a systematic review and meta-analysis. Br J Dermatol. 2017;177(6):e338–e339. doi:10.1111/bjd.15933.

5. Radtke MA, Schäfer I, Gajur A, Langenbruch A, Augustin M. Willingness-to-pay and quality of life in patients with vitiligo. Br J Dermatol. 2009;161(1):134–139. doi:10.1111/j.1365-2133.2009.09091.x.

6. British Skin Foundation. Vitiligo. Disponible en: https://knowyourskin.britishskinfoundation.org.uk/condition/vitiligo/

7. American Academy of Dermatology. Vitiligo. Disponible en: https://www.aad.org/public/diseases/a-z/vitiligo-overview