Acne

S’ha de fer una història clínica completa del pacient, que ha d’incloure:

• Edat actual i moment de l’aparició de l’acne.
• Historial de medicació.
• En el cas de les dones, s’hi ha d’incloure un historial del període menstrual, juntament amb la freqüència i l’associació amb els brots d’acne.
• Historial de malalties.
• Antecedents familiars d’acne.
• Signes de virilització en nens petits o dones, com ara augment del borrissol púbic, calvície de patró masculí, engrossiment genital o aprofundiment de la veu.
• Símptomes a les articulacions en els pacients amb acne greu.
• Hàbits de cura de la pell.
• Tractaments actuals i anteriors, i la resposta a aquests tractaments.
• Impacte psicològic de l’acne.

Un cop completada la història clínica, s’ha de fer un examen físic.

Tot i que l’acne comuna és una afecció habitual, i normalment fàcil de diagnosticar, sempre s’ha d’assegurar que no es tracti d’un altre trastorn, com una malaltia de la pell, erupció acneiforme i altres trastorns no acneics perquè tenen una aparença molt similar a l’acne. És a dir, s’ha de fer un diagnòstic diferencial. Entre les malalties que s’han de descartar-se hi ha:

• Lesions facials inflamatòries:
  • Rosàcia: una malaltia de la pell que passa amb enrogiment facial però que, a mesura que avança, poden presentar-se pàpules, micropústules i nòduls.
  • Dermatitis periorificial: es produeix al voltant de la boca o el nas.
  • Pseudofolicul·litis de la barba: més freqüent en persones amb pèl “afro”, es pot deure al pèl curt, afaitat o tallat a la zona de la barba que es va enrotllar cap a la pell, la va penetrar i va causar una reacció inflamatòria.
  • Angiofibromes facials en esclerosi tuberosa: en general passen durant la infància, a les galtes i el nas.
     
• Lesions facials no inflamatòries:
  • Hiperplàsia sebàcia: es caracteritza per l’engrossiment visible de les glàndules sebàcies, més habitualment entre els adults amb antecedents de pell grassa, i amb més freqüència al front i les galtes.
  • Nevus comedònic: passa en néixer o durant la infància com a grups o files de barbs.
  • Tumors adnexals: són tumors fol·liculars benignes amb forma de pàpules facials del color de la pell.
  • Síndrome de Favre-Racouchot: és una afecció que passa a causa del dany solar a la pell en forma de barbs oberts i tancats, generalment a les galtes laterals superiors en adults d’edat mitjana o avançada.
     
• Tronc i extremitats: presenten lesions similars a l’acne.
  • Fol·liculitis: n’hi ha diversos tipus similars a l’acne inflamatori, però, a diferència de l’acne, les lesions es troben a la mateixa etapa de desenvolupament i no hi ha barbs.
  • Queratosi pilar: és una afecció comuna causada pel tap del fol·licle pilós, amb petites pàpules fol·liculars a la part superior dels braços o de les cuixes, de vegades amb enrogiment, i que també pot passar a la cara, especialment entre els nens.
  • Hidradenitis supurativa: un trastorn crònic inflamatori de la pell, amb nòduls i abscessos inflamatoris periòdics, preferiblement a les aixelles, l’engonal i per sota dels pits o al voltant de l’anus. Les cicatrius i els barbs també es poden trobar com a petits canals que van des de l’àrea infectada fins a la superfície de la pell.
  • Esteatocistoma múltiple: un trastorn genètic rar amb desenvolupament de múltiples quistos grocs o del color de la pell, plens de seu. Es produeixen al tronc i a la part superior dels braços o el pit.
     
• Erupció acneiforme: trastorn en el qual es produeix una erupció molt similar a l’acne, però no s’associa amb l’acne comuna veritable.
  • Acne induïda per medicaments: aquesta acne és induïda per medicaments com els glucocorticoides, el liti, la isoniazida, els andrògens i la fenitoïna, i en general presenta una erupció papulosa inflamatòria amb lesions a la mateixa etapa de desenvolupament.
  • Pustulosi cefàlica neonatal: anteriorment coneguda com a “acne neonatal”, és diferent de l’acne infantil perquè passa les primeres setmanes de vida (l’acne infantil passa entre els tres i sis mesos d’edat), amb pàpules i pústules inflamatòries a la cara sense barbs.
  • Acne cosmètica: alguns productes cosmètics poden contenir ingredients comedògens (afavorint l’aparició de barbs), que poden conduir a la formació de lesions d’acne. La millora del disseny d’aquests productes al mercat ’ha reduït la presència. Les reaccions irritants dels productes cosmètics també poden causar una erupció similar a l’acne comuna, però les lesions inflamatòries solen aparèixer unes hores després d’aplicar el producte causant.
  • Acne mecànica: pot passar a causa del contacte amb la roba, com ara colls alts, tirants, muscleres, motlles ortopèdics i cascos esportius, que irriten els fol·licles pilosebacis i estimulen la formació de barbs.
  • Acne ocupacional i cloracne: ocurrència de barbs, pàpules inflamatòries, pústules, nòduls o quistos com a resultat de l’exposició (contacte directe, inhalació de vapors o ingestió) a certs productes químics com ara els olis de tipus insolubles utilitzats en màquines per treballar metalls i derivats de quitrà de carbó i hidrocarburs clorats.

1. Thiboutot D, Zaenglein A. Pathogenesis, clinical manifestations, and diagnosis of acne vulgaris. [actualizado 12 nov 2019; citado 25 feb 2020]. En: UpToDate [Internet]. Waltham (Massachusetts, EE. UU.): UpToDate, Inc. c2020. Aprox. 46 pantallas. Disponible: https://www.uptodate.com/contents/pathogenesis-clinical-manifestations-and-diagnosis-of-acne-vulgaris
2. Zaenglein AL, Pathy AL, Schlosser BJ, Alikhan A, Baldwin HE, Berson DS, et al. Guidelines of care for the management of acne vulgaris. J Am Acad Dermatol. 2016 May 1;74(5):945-973.e33 Disponible: https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/26897386