Acne

L’acne és un trastorn de la pell que generalment apareix a l’adolescència i provoca grans i barbs. L’acne pot deixar cicatrius i tenir repercussions psicològiques. Per això, és important que es tracti aviat.

Sobre acne

Factors de risc

Tipus

Simptomatologia

Diagnosi

Vida sana

Featured Image

Què provoca l’acne?

Hi ha quatre factors principals que causen el desenvolupament de les lesions de l’acne:

  • Hiperqueratinització fol·licular: els fol·licles pilosos es bloquegen a causa de l’excés de queratinòcits (cèl·lules normals de la pell), que, juntament amb el seu secretat per la glàndula sebàcia, formen un tap que bloqueja el fol·licle pilós.
  • L’augment en la producció de seu: les glàndules sebàcies, que es troben de forma més abundant a la cara, el coll, el pit, la part superior de l’esquena i dels braços, creixen de mida i augmenten la seva producció de seu. Una de les causes d’aquesta estimulació és la presència dels andrògens, l’hormona sexual masculina, el nivell de la qual augmenta durant la pubertat.
  • El creixement del Cutibacterium acnes: l’augment en la producció de seu afavoreix el creixement d’un bacteri anomenat Cutibacterium acnes —part del conjunt de bacteris que viuen en els fol·licles pilosebacis de la pell sana—, ja que el seu és la seva font de nutrients. L’augment excessiu d’aquest tipus de bacteris trenca l’equilibri de la flora de la pell, cosa que afavoreix l’aparició d’inflamació.
  • Inflamació: la inflamació pot fer que el fol·licle es trenqui, cosa que provoca la formació d’un gra vermell, també anomenat “pàpula”.

Risk factors of Acne.jpg

Els factors que causen el desenvolupament de l’acne

Les causes principals del desenvolupament de l’acne:

  • Andrògens: segons diversos estudis clínics, la presència d’andrògens és un factor important en el desenvolupament de l’acne. De fet, l’acne no sol desenvolupar-se abans del període prepuberal, també conegut com adrenarquia, és a dir, el moment en què s’augmenten els nivells de sulfat de dehidroepiandrosterona (DHEA). La DHEA és una hormona sexual masculina (androgen) que està present en els homes i les dones i exerceix un paper important en el desenvolupament de característiques sexuals secundàries masculines durant la pubertat. El cos pot convertir la DHEA en andrògens més potents, com la testosterona i l’androstenediona, i també pot convertir-se en l’hormona femenina, l’estrogen. En patologies amb alts nivells d’andrògens, com en el cas de la síndrome d’ovari poliquístic, la hiperplàsia suprarenal congènita o els tumors suprarenals o ovàrics, aquest augment d’andrògens pot ser la causa de l’acne.
  • Cutibacterium acnes: un dels factors crítics que explica l’estreta associació d’aquest bacteri amb el desenvolupament de l’acne és la seva capacitat d’activar la resposta del sistema immunològic, que pot contribuir a l’aparició de la inflamació que s’observa sovint en l’acne.
  • Factors genètics: les persones amb familiars propers amb acne tenen més risc de desenvolupar-lo, cosa que reforça la idea que la malaltia té un component genètic.

Altres factors de risc que podrien contribuir al desenvolupament d’acne:

  • Trauma a la pell: un trauma mecànic i repetitiu, causat pel rentat de la pell afectada amb sabó, detergent, astringent o altres agents, pot empitjorar l’acne perquè pot afavorir la ruptura dels barbs, cosa que causa l’aparició de lesions inflamatòries.
  • Hàbits alimentaris: els resultats de diversos estudis suggereixen que pot haver-hi una associació entre el desenvolupament de l’acne i un alt consum de llet i productes lactis. De la mateixa manera, s’ha establert una relació entre l’aparició de l’acne i les dietes amb una alta càrrega glucèmica, com la pasta, el pa, les galetes, els cereals, l’arròs blanc o la síndria. Aquests tipus d’aliments eleven els nivells d’una substància anomenada factor de creixement insulínic (IGF), que pot afavorir el desenvolupament de l’acne. Alguns aliments s’han relacionat amb efectes positius, com el zinc, els àcids omega-3, els antioxidants, la vitamina A i la fibra alimentària, tot i que es necessita més recerca per confirmar aquesta hipòtesi.
  • Estrès: és un possible factor de risc de l’acne, ja que alguns estudis han trobat que la gravetat de l’acne empitjora en èpoques d’estrès.
  • Resistència a la insulina: la resistència a la insulina també podria ser un dels factors que afavoreix l’aparició de l’acne, ja que pot estimular una major producció d’andrògens, i s’associa amb nivells més alts en sang del factor de creixement insulínic tipus 1 (IGF-1), que està relacionat amb un nivell més alt de secreció de seu facial. Durant la pubertat, hi ha un augment anormal en la resistència a la insulina i d’IGF-1, que també és el moment de l’aparició de l’acne.
  • Augment de l’Índex de Massa Corporal (IMC): s’han fet estudis per analitzar una possible relació entre el pes corporal i l’acne, però els resultats han estat diferents, de tal manera que no es pot confirmar una associació directa entre el sobrepès (o el baix pes) i el desenvolupament de l’acne.

Bibliografia

  1. Sutaria Amita H, Masood Sadia SJ. Acne vulgaris. StatPearls - NCBI Bookshelf. CRC Press; 2019. Disponible: https://europepmc.org/article/med/29083670
  2. Fitz-Gibbon S, Tomida S, Chiu BH, Nguyen L, Du C, Liu M, et al. Propionibacterium acnes strain populations in the human skin microbiome associated with acne. J Invest Dermatol. 2013;133(9):2152–60. Disponible: https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/23337890
  3. Di Landro A, Cazzaniga S, Parazzini F, Ingordo V, Cusano F, Atzori L, et al. Family history, body mass index, selected dietary factors, menstrual history, and risk of moderate to severe acne in adolescents and young adults. J Am Acad Dermatol. 2012;67(6):1129–35. Disponible: https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/22386050
  4. Yosipovitch G, Tang M, Dawn AG, Chen M, Goh CL, Chan YH, et al. Study of psychological stress, sebum production and acne vulgaris in adolescents. Acta Derm Venereol. 2007;87(2):135–9. Disponible: https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/17340019
  5. Vora S, Ovhal A, Jerajani H, Nair N, Chakrabortty A. Correlation of facial sebum to serum insulin-like growth factor-1 in patients with acne. Vol. 159, British Journal of Dermatology. 2008. p. 990–1. Disponible: https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/18652583
  6. Snast I, Dalal A, Twig G, Astman N, Kedem R, Levin D, et al. Acne and obesity: A nationwide study of 600,404 adolescents. J Am Acad Dermatol. 2019 Sep 1;81(3):723–9. Disponible: https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/30978426
  7. Zaenglein AL, Pathy AL, Schlosser BJ, Alikhan A, Baldwin HE, Berson DS, et al. Guidelines of care for the management of acne vulgaris. J Am Acad Dermatol. 2016 May 1;74(5):945-973.e33. Disponible: https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/26897386

Llegir el següent: Tipus